martes, 24 de agosto de 2010

The first is coming! Alla va el primero!

Pensando en el idioma de mi nuevo blogg creo que voy a escribir en el idioma que manda la madre patria para que mis amigos de Greenville lo entiendan, pero os aseguro que casi ya entienden mas el catalan que muchos espanyoles. Martha ya deja caer frases como: ara mateix! y Brenda ya nunca dice adios , ahora es : adeu!. Otros americanos por lo menos entenderan algo mas en espanyol ya que por aqui todos saben un poquito. Aunque si lo pienso bien, yo no se escribir espanyol, mi mente se expresa en catalan, y las palabras directas del corazon al teclado me es imposible traducirlas al espanyol, asi que mejor lo haga en catalan y para los residentes en USA lo traducire al ingles y asi no va a quedar nadie excluido.....esto degenera...no hay mala intencion!

Aixi que arribat el primer dia davant de l'ordinador per comencar una carta de plats mediterranis i poder-la oferir algun dia en un tast de cuina mediterrania, m'han comencat
a venir al cap receptes de la cuina diaria catalana, la que feien i fan les nostres mares, no res mes complicat. Pero que no sigui complicat no vol dir res,no es tant sols aixo, es el temps que hi dediquem. He apres a Greenville que la nostra cuina es un tresor, mal valorat, pels que en gaudiem cada dia, sense saber que el que ingeriem era menjar preuat arreu del mon. Aqui a USA no es dedica mes temps a la cuina que el temps que necessita una persona per menjar, mes deu minuts per a "preparar-lo", o escalfar-lo,... el que?, donc quelcom que han comprat a la finestreta d'un fast food, o algun coctel de conservants empaquetat en forma de menu rapid, i el millor es que s'atreveixen a posar "healthy" en lletres majuscles a la tapa.

No estic intentant voler dir que tot aixo canviara mai , sino que un sector entenimentat d'aquesta societat, ha vist la llum, i s'ha adonat que a l'altre banda de l'ocea, menjen alguna cosa diferent anomenada dieta mediterrania, que senzillament es healthy de debo. I que a sobre fa "chic" menjar-s'ho. Segurament algun dia no poden resistir les tentacions de les seves arrels indigenes i tambe es menjen una hamburguesa de sis pisos.
Sovint comencem a veure pels restaurants opcions de plats amb la paraula "mediterranean" , ja siguin olives, o tacos mexicans amb suposats extres de vegetals, o salses per amanir anomenades "mediterranean vinagrettes", o entrepans anomenats "mediterranean sub", que son farcits d'olives negres, enciam, pebrot, pollastre rostit, espinacs,... crec que qualsevol aliment etiquetat de mediterrani, tranquilitza la consciencia del que se l'esta menjant i el fa pensar que esta menjant mooolt be!
Tot i que el menjar etiquetat de mediterrani sovint nomes te de mediterrani el nom que un suposat tranquilitzador de consciencies li ha posat.

Aixi que pensant en plats i tasts mediterranis , he comencat a recopilar aquells que m'han semblat menys elaborats per tal de no espantar al personal amb els temps d'elaboracio, i el grau de dificultat.
A veure que us semblen uns entrants per anar fent boca:

-Olives Mediterranies
-"Gazpacho"
-Mil fulles de pernil salat i parmesa
-Mousse d'escalivada
-Micuit amb pomes caramelitzades
-Terrina de vegetals al grill amb formatge de cabra
- Formatge brie al forn amb barret de ceba dolsa

De moment aquests seran els entrants, ara toca perfeccionar-los i deixar-los provar als mes intims per tal de veure si es tornen verds o se'ls arrissen els cabells.

Mes endavant continuarem amb els primers , segons i postres, pero cal anar fent passets. La idea es fer fotos dels plats , imprimir petites tarjes de descripcio de cada plat, i despres del dia de la mostra , comencar petits grups de treball, amb els que no s'hagin mort despres de provar-los.

Donc apa, dema ja penjare fotos dels primers intents!

Bon apetit!

Alba





3 comentarios:

  1. Alba, nomès lleigir la llista de plats he salivat. Deus estar al·lucinant de "qui coll es aquesta que m'envia un missatge" No sè si t'enrecordes de mí. Sóc la Pepa Mayo dona del Xavi Cano. De fet la meva filla te el teu nom Alba. Veig que la vida us sonriu per allà les ameriques. Feía molt de temps que no sabía de voslatres,i com no remenant pel facebook us hi trobat i he vist que teniu un blog, amb fotos i comentaris i m'he atrevit a enviar-vos un mail. Espero que tot segueixi igual i que trionfis amb els teu plats. Abraçades desde Barcelona.
    Pepa

    ResponderEliminar
  2. Ei Pepa, quina sorpresa trobar-te per aqui, no t'esperava pas. Com no ens hauriem d'enrecordar de tu, i taant! De fet jo a estava dormint i el Javi em diu , tens una sorpresa al blog....donc ja veus, aqui fent cuinetes, de fet encara tardare uns mesos a tenir-ho tot a punt, pero aviat ja pubicare el meu blog personal de cuina, i ja t'enviare un enllac. Les classes fins que no passin uns dies i tingui tots els plats a punt i traduides les fitxes no comencare. Que es de la vostra vida? i la teva Alba? a veure si ens passes una foto! Petons desde Greenville! i records al Xavi.
    Alba

    ResponderEliminar
  3. Hola Alba, doncs per aqui tot igual. Jo segueixo treballant a TV3 i el Cano fent de realitzador freelance. L'Alba està feta una doneta, ja te 13 anys i es una virtuosa del photoshop. Ella també te un blog, ja t'el passaré. Per la meva part jo he escrit dos llibres ( dos novel·les infantils juvenils en Castellà) Si em passeu la vostra adreça us puc enviar l'últim. Al novembre si Deu vol surt un altre llibre. A part d'això tot està bé,tot lo bé que pot anar amb aquesta crisi, jo sóc afortunada de tenir una feina fixe, aqui hi ha cada " Cuadro". En fi. Un envio petons per tots i que tinguis molta sort amb aquesta nova etapa de la teva vida. Tens uns fills molt guapos i grans, pts pel Javi i records de part del Cano.

    http://kaanospictures.blogspot.com/2010/09/bienvenids-mi-blog.html?spref=fb

    http://pepamayossorio.blogspot.com/

    ResponderEliminar