The first is coming! Alla va el primero!

Pensando en el idioma de mi nuevo blogg creo que voy a escribir en el idioma que manda la madre patria para que mis amigos de Greenville lo entiendan, pero os aseguro que casi ya entienden mas el catalan que muchos espanyoles. Martha ya deja caer frases como: ara mateix! y Brenda ya nunca dice adios , ahora es : adeu!. Otros americanos por lo menos entenderan algo mas en espanyol ya que por aqui todos saben un poquito. Aunque si lo pienso bien, yo no se escribir espanyol, mi mente se expresa en catalan, y las palabras directas del corazon al teclado me es imposible traducirlas al espanyol, asi que mejor lo haga en catalan y para los residentes en USA lo traducire al ingles y asi no va a quedar nadie excluido.....esto degenera...no hay mala intencion!

Aixi que arribat el primer dia davant de l'ordinador per comencar una carta de plats mediterranis i poder-la oferir algun dia en un tast de cuina mediterrania, m'han comencat

a venir al cap receptes de la cuina diaria catalana, la que feien i fan les nostres mares, no res mes complicat. Pero que no sigui complicat no vol dir res,no es tant sols aixo, es el temps que hi dediquem. He apres a Greenville que la nostra cuina es un tresor, mal valorat, pels que en gaudiem cada dia, sense saber que el que ingeriem era menjar preuat arreu del mon. Aqui a USA no es dedica mes temps a la cuina que el temps que necessita una persona per menjar, mes deu minuts per a "preparar-lo", o escalfar-lo,... el que?, donc quelcom que han comprat a la finestreta d'un fast food, o algun coctel de conservants empaquetat en forma de menu rapid, i el millor es que s'atreveixen a posar "healthy" en lletres majuscles a la tapa.

No estic intentant voler dir que tot aixo canviara mai , sino que un sector entenimentat d'aquesta societat, ha vist la llum, i s'ha adonat que a l'altre banda de l'ocea, menjen alguna cosa diferent anomenada dieta mediterrania, que senzillament es healthy de debo. I que a sobre fa "chic" menjar-s'ho. Segurament algun dia no poden resistir les tentacions de les seves arrels indigenes i tambe es menjen una hamburguesa de sis pisos.

Sovint comencem a veure pels restaurants opcions de plats amb la paraula "mediterranean" , ja siguin olives, o tacos mexicans amb suposats extres de vegetals, o salses per amanir anomenades "mediterranean vinagrettes", o entrepans anomenats "mediterranean sub", que son farcits d'olives negres, enciam, pebrot, pollastre rostit, espinacs,... crec que qualsevol aliment etiquetat de mediterrani, tranquilitza la consciencia del que se l'esta menjant i el fa pensar que esta menjant mooolt be!

Tot i que el menjar etiquetat de mediterrani sovint nomes te de mediterrani el nom que un suposat tranquilitzador de consciencies li ha posat.

Aixi que pensant en plats i tasts mediterranis , he comencat a recopilar aquells que m'han semblat menys elaborats per tal de no espantar al personal amb els temps d'elaboracio, i el grau de dificultat.

A veure que us semblen uns entrants per anar fent boca:

-Olives Mediterranies

-"Gazpacho"

-Mil fulles de pernil salat i parmesa

-Mousse d'escalivada

-Micuit amb pomes caramelitzades

-Terrina de vegetals al grill amb formatge de cabra

- Formatge brie al forn amb barret de ceba dolsa

De moment aquests seran els entrants, ara toca perfeccionar-los i deixar-los provar als mes intims per tal de veure si es tornen verds o se'ls arrissen els cabells.

Mes endavant continuarem amb els primers , segons i postres, pero cal anar fent passets. La idea es fer fotos dels plats , imprimir petites tarjes de descripcio de cada plat, i despres del dia de la mostra , comencar petits grups de treball, amb els que no s'hagin mort despres de provar-los.

Donc apa, dema ja penjare fotos dels primers intents!

Bon apetit!

Alba

BACK TO SCHOOL!

Despres del tercer estiu a South Carolina, enfilem un altre any escolar que comenca ple de novetats. En primer lloc l`arribada de la Neus casa nostra i la seva entrada al Southside Christian School, i el debut de l`Arnauet a First grade.

L`Oriol i la Mar continuen el cami sense novetats, l`Oriol a 4th i la Mar a 7th. Tot i que la mestra de l`Oriol s`emporta el premi a la profe mes enrrotllada i simpatica, es la Mrs.Atkins.

La pobra Neus va arribar molt fresqueta de Catalunya pero a mida que ha anat arribant el dia D els nervis se l`han anat menjant, aixi que el primer dia nomes obria la boca per a dir : em moro, em morire, ara em moro, m`estic morint, no tieta no, em moro, i........fins que quan va ser davant de la porta, anims i valor la Neuetes cap a dins! , l`adeu em va recordar al dels meus nens el primer dia de cole, pero amb molta mes suavitat ja que l`esperaven voluntaris i gent per acompanyar-la.......pagant Sant Pere canta!. A la sortida ja feia una altre cara, i tota felic havia conegut a titis ben guapetons!

Ahir ja va xerrar molt mes, i va continuar fent amics, i aixo que ella deia que no en faria cap i que la mirarien malament, donc crec que la europea marcara estil al cole mes recatat de la zona del cinturo biblic.

L`Arnauet, tot felic per que te deures de llegir contes cada dia; quins deures mes divertits diu!, la seva mestra Mrs. Smith es una mica mes seriota que Mrs.Satterfield de l`any passat pero diu l`Arnau que es per que aquest any ja es gran i la mestra no vol jugar tant. Esta felic amb la seva bossa de l`Sponge Bob i la seva lunchbox tambe.

Aquest any he decidit participar una mica mes encara a l`escola i m`he fet de la moms room de la classe de l`Oriol, la presidenta de l`Apa es una tia genial que em cau super be, es la Kori Willson , es una noia de color que diu que l`Oriol es el nen mes dolc que ha conegut mai, tot i que diu que no li agrada que els catalans siguem separatistes, diu que li recorda al racisme, aixi que no en vol parlar gaire de les catalanades!. Hem decidit orgaitzar un dia internacional a l`escola i cada nen que sigui d`un pais diferent podra portar material audiovisual, llibres, posters o receptes de cuina del seu pais i podra vestir amb alguna prenda tipica del deu lloc d`origen.....ja penjare fotos.

Donc despres de tot aquest bati bull de classes i mestres, i tots enfeinats en el nou curs, jo he pensat que ja era hora de comencar a fer quelcom per alimentar l`anima i ajudar a l`economia familiar una micona!.

Aixi que com que el meu brac esquerra continua en vaga i crec que se li enfot el sistema america, he pensat que seria interessant iniciar un nou repte a la meva vida seguint alguna altre passio. Donc com que tampoc en tinc tantes, a part de aprendre a tocar el violi i he pensat que ho fare quan ens jubilem, ja que aqui al sur nomes ensenyen country, i a mon pare crec que no li agradaria gaire, he trobat que entre els fogons hi estic molt be, i aqui a USA els cal unes llissonetes de cuina mediterrania, ja que no han descobert encara que a part de hog dogs i hamburgueses i han d`altres coses per menjar.

La meva idea es comencar amb un blog personal de cuina mediterrania, on s`hi puguin trobar desde receptes a noticies de cuina, i venta de productes mediterranis a USA si agricultura ho permet. Tambe acompanyat d`unes classes de cuina que faria a casa per grups no molt nombrosos, i per temes, comencant per amanides, carns , peixos, postres o menus per a nens, ...etc i tambe cates d`olis i tapes mediterranies.

Donc si teniu suggeriments endavant!.

El papa de la casa tambe ha tornat a la seva activitat habitual que despres de batre el record mundial d`hores treballades , continua en llancament, i va de cul. Pero de ben segur qe quan arriba a casa se li obliden les preocupacions de la feina perque aquest anys hi han quatre nens explicant aventuretes de l`escola. Tambe disfrutara aquest any de veure l`Oriol ja quasi expert en hockey i a l`Arnau comencant els tornejos de futbol els caps de setmana.

Donc apa a treballar tots s`ha dit.....i el mes important de tot .......fer-ho amb moltes ganes!

Alba